Mateu 24:42-51 BCI
42Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
45»¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut? 46Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 47En veritat us dic que li confiarà tots els seus béns. 48Però si aquell servent era dolent i es deia: “El meu senyor tarda”, 49i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, 50vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; 51el castigarà i li farà compartir la sort dels hipòcrites. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 24:42-51 BCI
Inspiració - 2026-08-27 Pregària diària
UN LLADRE I UN MAJORDOM — EN EL «MENTRESTANT» CAL ADMINISTRAR SÀVIAMENT
Quatre paràboles per a introduir la gran revelació: a l’hora de la veritat el que valdrà no és si heu tingut més o menys «fe o esperança», sinó que el got d’aigua donat a l’assedegat me’l donàreu a mi, la «caritat».
Avui les dues primeres paràboles: cal viure astutament i cal viure sàviament, en el nostre «mentrestant», «mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador»:
1. «El Lladre»: L’adveniment del Fill de l’home és imprevisible. Per tant «vetlleu!», «estigueu alerta!», cal la vigilància davant el desconeixement de la data. Ja sant Pau en la carta als de Tessalònica havia dit més de trenta anys enrere: «No cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit» (1Te 5,1-2).
2. «El majordom». En el «mentrestant» cal administrar sàviament. Que al lector no li passi com al majordom infidel. Confiat, perquè la Parusia, el temps de la veritat, triga, s’instal·la com a senyor, oblida la seva condició de servent; viu per a ell, tot ho subordina a ell mateix i oblida l’espera i la vigilància.
Senyor, eixoriveix-me de les meves somnolències, d’anar pel món distret i entretingut en mil coses secundàries, oblidat de la «nostra gran esperança».
Francesc Riera i Figueras, sj