Mateu 25:1-13 BCI
1»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. , 2N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. 3Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. 5»Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6A mitjanit es va sentir un clam:
»—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! 7»Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8Les noies insensates van dir a les assenyades: »—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen. 9»Les assenyades respongueren:
»—Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. 10»Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. 11Finalment arribaren també les altres noies i deien:
»—Senyor, Senyor, obre’ns! 12»Però ell va respondre:
»—En veritat us dic que no us conec. 13»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 25:1-13 BCI
Inspiració - 2025-08-09 Pregària diària
Edith Stein és tota ella una provocació. Potser per això va ser declarada patrona d’Europa. Quan hom esguarda el seu ser i el seu fer, veu Jesús, el transparenta. Agnòstica, que havia deixat la seva fe jueva, excel·lent filòsofa, deixeble i ajudant de càtedra d’Edmund Husserl i la seva fenomenologia. Cercava el “sentit”… i descobrí el “contrasentit”: la creu de Crist. Li fou l’aposta pel Tot o el res. Escollí el Tot, i fins canvia el nom: Teresa Beneta de la Creu, monja carmelita. Però és jueva i el nazisme no pot acceptar la creu, perquè no fa més que provocar creus pertot arreu; només adora la raça i la religió de la raça. Com el jueu Jesús, aquesta jueva ara és assassinada en el camp de concentració. També ella carregà la tragèdia del seu poble, i de la humanitat sencera, en seguiment de la creu de Jesús. L’Església europea va proposar-la com a patrona, a qui hem d’encomanar els capteniments que agafi aquest Vell Continent. La litúrgia li aplica la paràbola de les “verges prudents”: sap agafar oli suficient, perquè l’únic que espera és l’espòs, el Crist Senyor.
Francesc Riera i Figueras sj