Mateu 26:14-25 BCI

14Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots 15i els digué: —Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. 16I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

17El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: —On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual? 18Ell respongué: —Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” 19Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

20Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21Mentre sopaven, digué: —En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà. 22Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre: —¿No soc pas jo, Senyor? 23Jesús respongué: —Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. 24El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut. 25 Judes, el qui el traïa, li preguntà: —¿No soc pas jo, rabí? Ell li respongué: —Tu ho has dit.


Reflexió on Mateu 26:14-25 BCI

Inspiració - 2026-04-01 Pregària diària

I que potser no soc jo??

Que potser no soc jo…, qui es mou entre les inèrcies, les rutines i l’anar fent, sense gaire preocupació?

Que potser no soc jo, qui està tan preocupat per si mateix, que sovint oblida la vida i el dolor dels altres?

Que potser no soc jo, qui es belluga evitativament. Evitant això, allò altre o el de més enllà?

Que potser no soc jo mateix, qui classifica la gent…, segons la meva visió?

Que potser no soc jo, qui s’omple de raons, excuses i justificacions?

Que potser no soc jo, qui no escolta a fons el qui tinc davant?

Que potser no soc jo, qui no s’escolta a si mateix. I no escolto el que l’Esperit gemega en el meu cor?

Tu ho has dit.

Josep Miquel Esteban sj