Mateu 28:1-10 BCI
1 Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. 2 Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. 3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. 4 De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. 5 L’àngel digué a les dones:
—No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6 No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. 7 Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar.
8 Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles.
9 Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué:
—Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. 10 Jesús els diu:
—No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 28:1-10 BCI
Inspiració - 2026-04-04 Pregària diària
Dissabte Sant, dia del silenci, dia del dolor serè. Dia per a meditar els drames viscuts recordant els judicis, els escarnis, l’“aquí teniu l’Home”, la creu… Tot per amor nostre.
Stabat Mater: La Mare es va quedar… al costat de la creu… L’espasa va travessar la seva ànima. Tu ho guardaves tot en el teu cor i ho meditaves. Fes-me sentir un bri de la teva esperança.
Els deixebles, tancats al cenacle, no saben què pensar. Han perdut la fe? Tenen por. Tot s’ha acabat? Potser encara queda una guspira d’esperança? Estan desolats, adolorits de la seva covardia. Jo també he estat covard i he traït Jesús, l’he abandonat per altres pors inconfessables. Perdó, Senyor.
Les dones, tanmateix, guarden un gran amor pel Mestre. Volen embalsamar el cos de Jesús. És tot el que els queda. Volen veure’l altra vegada.
El diumenge, molt de matí, elles van al sepulcre i descobreixen que no acaba tot en el fracàs, en la mort. El seu amor no ha estat frustrat. Després de la desolació arriba la llum, la consolació. Jesús els surt a l’encontre, l’abracen, i reben la missió d’anunciar als deixebles el triomf de Jesús. L’amor sempre té la darrera paraula.
Ramon Ribas sj