Mateu 4:12-17,23-25 BCI
12Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
15Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
16el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país de mort i de tenebra.
17Des d’aleshores Jesús començà * a predicar. Deia:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.,
23Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. 24La seva anomenada es va escampar per tot Síria. * Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. 25I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 4:12-17,23-25 BCI
Inspiració - 2026-01-07 Pregària diària
En aquest fragment de l’Evangeli de Mateu, trobem el nucli de la predicació i de la missió de Jesús. En el fons el que Jesús vol és que prenguem consciència que Déu s’aproxima i és proper a la nostra realitat, a la nostra vida, a la nostra història. No és un Déu llunyà. I això és una gran notícia, una Bona Notícia per a tota humanitat. Només cal acollir-la, és a dir, convertir-se.
Per a l’evangelista Mateu aquesta bona notícia de la proximitat de Déu al nostre món es dona, es concreta i es realitza plenament en la mateixa persona de Jesús, el Crist. En ell s’acompleix el que s’anunciava com a promesa en l’Antic Testament. Per això ell és llum enmig de les tenebres i de les ombres de mort. Per això caldrà fixar en ell la mirada i el cor, car és ell qui ens anirà conduint vers la plena comunió amb Déu Pare, per la força de l’Esperit.
I això comença a realitzar-se i a fer-se palès ja, aquí i ara, en signes petits però concrets i potents: el guariment de tantes malalties i patiments humans. Uns signes que tenen la capacitat d’atreure i de convocar moltes persones en recerca d’orientació i de sentit ple i pregon del seu viure.
Carles Marcet sj