Mateu 4:12-23 BCI
12Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
15Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
16el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país de mort i de tenebra.
17Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.,
18 Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. 19 Jesús els diu:
—Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
20 Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
21 Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22 Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.
23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 4:12-23 BCI
Inspiració - 2026-01-25 Pregària diària
Crida l’atenció que l’evangeli de Mateu, en aquest fragment programàtic, en el qual podem percebre quin serà el programa de Jesús, faci una mena de lliçó de geografia: terres de Zabuló i Neftalí, Cafar-Naüm, a l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. No és debades que Mateu ho expliciti. Galilea era una regió pobra i empobrida, habitada per gent de tota mena, lluny de la, diguem-ne, aristocràtica Judea. Però quedem-nos amb un altre detall: “El poble que vivia a les fosques, ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.” El país de Jesús, al llarg de la seva història, ha passat per situacions extremes d’obscuritat i tenebror: l’esclavatge a Egipte, l’exili a Babilònia… I de totes se n’ha sortit, el Senyor els ha alliberat. Ara arriba un altre mena d’alliberament: l’espiritual, el més intern, la conversió cap endins que proposa Jesús de Natzaret.
A aquesta regió pobra i fins i tot “maleïda” hi anirà Jesús, hi posarà el seu centre de missió, de predicació de la Bona Notícia, de salvació. En el fons comença a veure’s d’una manera ben clara la preferència de Jesús per tot allò que és pobre, necessitat, marginat i allunyat dels tòpics socials i religiosos. Jesús, l’home de les Benaurances, “beneeix” aquelles terres que començaran a veure una “llum” molt diferent de les grandeses arquitectòniques, litúrgiques i religioses que “brillen” en aquell gran temple, la seu d’una fe empobrida, rutinària, de tòpics i paraules buides… És que Jesús entra en escena. I quan ho fa, preparem-nos. Preparem el cor, és a dir, convertim-nos una mica més…