Mateu 5:1-12 BCI
1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3—Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
4»Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
5»Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
6»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
7»Feliços els compassius, perquè seran compadits.
8»Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
9»Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
10»Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.
11»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. 12Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 5:1-12 BCI
Inspiració - 2026-11-01 Pregària diària
Vaig trigar un pèl massa en descobrir part de la pedagogia que hi ha al darrera del calendari litúrgic -insisteixo… “part”, doncs la seva riquesa és molt més profunda-. I és que cada dia ens ofereix el record d’un Sant, o d’una Santa (i sovint més d’un), per què el testimoniatge de la seva vida ens esperoni per viure la nostra fe com a dones i homes creients del nostre temps, tal com aquells ho van ser del seu.
Uns desvetllen més devoció que d’altres, però cada any tenim l’oportunitat de poder recordar, i fins i tot apropar-nos per primer cop, a l’apassionant història d’una persona que es va deixar tocar per Déu.
Però al llarg de la història -i aquesta és ben llarga-, hi ha hagut moltes altres persones que les seves vides no han estat documentades, ni són conegudes, ni se’ls ha obert cap procés de canonització, però han estat testimonis de l’Evangeli amb la seva vida, i avui ja gaudeixen definitivament de la Glòria de Déu. Són també els “feliços” de qui parla Jesús des de la muntanya i avui, l’Església Universal els recorda, els reconeix i en dona gràcies. I ens inspira per obrir els ulls i reconèixer-los.
Paloma Aragüe Calle hcsa