Mateu 6:1-6,16-18 BCI
1 »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
2»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. 3En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, 4perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.,
5»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. 6En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.,
16»I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. 17En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, 18perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 6:1-6,16-18 BCI
Inspiració - 2026-06-17 Pregària diària
Escoltem habitualment aquest passatge de Mateu a l’inici del temps quaresmal, el Dimecres de Cendra. En la seva lectura se’ns proposen tres camins per avançar en la nostra vida espiritual: la pregària, el dejuni i l’almoina (o caritat). Tots tres comporten la necessitat de no deixar-nos dominar per les aparences. El valor de les nostres accions no depèn de l’aprovació dels altres ni de l’èxit exterior, sinó d’allò que es mou en el nostre interior.
La pregària és la força del creient. En la feblesa i la fragilitat de la nostra vida, podem adreçar-nos a Déu amb confiança filial i entrar en comunió amb Ell.
El dejuni ens pot ajudar a moderar alguns dels nostres desitjos, i adquireix un sentit més profund quan se’n deriva un benefici per als altres. El dejuni comporta l’elecció d’un estil de vida sobri. Dejunar ens ajuda a educar el cor en l’essencialitat i en el compartir.
El tercer element és l’almoina. Aquesta expressa la gratuïtat, ja que es dona a algú sense esperar-ne res a canvi. La gratuïtat hauria de ser una de les característiques pròpies del creient, que, conscient d’haver-ho rebut tot de Déu gratuïtament, és a dir, sense cap mèrit propi, aprèn també a donar als altres de manera gratuïta.
A l’Evangeli, Jesús no es limita a parlar d’aquestes pràctiques externes; va més enllà i denuncia el perill de la hipocresia. Cal actuar des del silenci fecund del nostre cor, que és el lloc on Déu veu i transforma la nostra vida.
Emili Reimat