Mateu 6:24-34 BCI
24»Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.,
25»Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? 28I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, 29però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. 30 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
34No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 6:24-34 BCI
Inspiració - 2025-06-21 Pregària diària
Aquest passatge de l’Evangeli ens parla de com no podem servir dos amos al mateix temps, ja que ens portaria a conflicte.
Jesús ens diu que no podem servir Déu i les riqueses alhora, perquè ens hem de decidir per un camí o per l’altre.
Ens recorda que no ens hem de preocupar excessivament pel menjar, la roba o les coses materials, perquè el nostre Pare celestial sap que en tenim necessitat. En canvi, ens anima a confiar en Déu, buscant primer el seu Regne i la seva justícia, i ens diu que tot el que necessitem ens serà afegit.
La idea principal és que no ens hem de preocupar gaire pel futur, sinó que hem de viure amb confiança en Déu, que cuida de nosaltres. La seva paraula ens convida a posar la nostra fe en ell i a no deixar que les preocupacions materials ens distreguin del camí espiritual. Aquest camí, però, ha d’estar ben arrelat en el món per a poder compartir els fruits de la pregària amb els nostres germans i germanes, amb preferència pels més vulnerables. Jesús prega el que viu i viu el que prega.
Josep Maria Bullich sj