Mateu 7:21-29 BCI
21»No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” 23Llavors jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”
24»Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
28Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, 29perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 7:21-29 BCI
Inspiració - 2025-06-26 Pregària diària
De falsos profetes n’hi ha hagut sempre! I en moments de crisi i de canvi es multipliquen amb discursos catastrofistes i culpabilitzadors. Els podem trobar en la política, però també en l’Església i dins els cercles més propers.
I quina és la diferència entre un fals profeta i un profeta de Déu?
Normalment els falsos profetes ens conviden a la culpa, a l’angúnia, a la desesperança… Però la seva vida no queda compromesa ni arriscada en la seva paraula. En canvi, el que parla en nom de Déu, parla també perquè hi ha una realitat del món que li dol, perquè hi ha homes i dones que no gaudeixen de vida en abundància. El seu missatge ens convida a prendre consciència d’una realitat que potser ens passa desapercebuda i ens compromet personalment. La seva vida queda compromesa i lliurada juntament amb la seva paraula.
I els fruits d’aquests amics de Déu? Coratge, compromís, transformació de la realitat amb gestos humils i senzills… En definitiva, més Vida per a aquells que no en tenen, una fraternitat que es va construint a poc a poc i sense defallir. Fruits amb gust d’Evangeli i d’Amor.
La vida de Jesús pot ser un bon mirall per a rellegir la nostra i deixar-nos qüestionar i transformar.
Patrícia Hevia Colomar rscj