Mateu 8:1-4 BCI
1Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. 2Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia: —Senyor, si vols, em pots purificar. 3Jesús va estendre la mà i el tocà dient: —Ho vull, queda pur. A l’instant quedà pur de la lepra. 4Jesús li digué: —Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 8:1-4 BCI
Inspiració - 2024-06-28 Pregària diària
Jesús baixa de la muntanya. A la muntanya s’està més a prop de Déu. I, com més a prop de Déu, més a prop del germà. Per això mateix, Jesús no hi havia pujat per enlairar-se per sobre de les mesquineses de la terra ni per allunyar-se de la gent i dels seus dolors, sinó per tal de proclamar-hi la “carta magna del Regne”, les Benaurances. D’elles en diu també el papa Francesc: el “document d’identitat del cristià”. Per això, quan hi va pujar, el seguien els seus deixebles i molta gent també se li havia acostat. Ara en baixa per tal de sortir a l’encontre del sofriment de la gent. I el primer que se li acosta és un leprós. Precisament, un d’aquells malalts que, segons les estrictes lleis d’aquell temps, ni podia acostar-se a ningú ni permetre que ningú se li acostés. “Senyor, si ho voleu, em podeu purificar” –diu a Jesús. I Jesús… i tant que ho vol! Per això mateix, no li fa res tocar-lo –incorrent així Ell mateix en impuresa legal- per tal que el leprós quedi guarit. I aquell leprós quedà pur. Així feia realitat el que d’Ell en deia el mateix evangelista: “Ell portava les nostres malalties i ens descarregava dels nostres dolors”. Nosaltres també volem acostar-nos a Ell amb les nostres malalties i els nostres dolors i, sobretot, amb la plena confiança que Ell és el nostre “primer cirineu”. Un cop experimentada la seva acció guaridora en nosaltres, volem nosaltres també esdevenir els “cirineus” dels nostres germans i germanes.
Josep Giménez sj