Mateu 8:5-17 BCI
5Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió * l’anà a trobar i li suplicava: 6—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. 7Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo. 8El centurió li respon:
—Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. 9Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. 10Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. 11I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, 12mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 13Després Jesús digué al centurió:
—Ves-te’n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.
14Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. 15Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.16Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. 17Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu les nostres malalties.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 8:5-17 BCI
Inspiració - 2026-06-27 Pregària diària
«Jo també sé què és tenir autoritat» —diu el centurió a Jesús. Però, de fet, qui sabia què és tenir autoritat era el mateix Jesús. I en tenia molta! De tal manera que tothom se n’admirava. «Digues només una paraula i el meu criat es posarà bo…». Dita la paraula, es posa bo el criat del centurió. Cap fissura entre la seva paraula i la seva acció, doncs. Més aviat, total coherència. Per això, més endavant, els primers cristians diran d’ell que és la Paraula de Déu feta carn. I cap menysvaloració tampoc de les possibilitats dels altres. Quan Jesús li dona la mà, la sogra de Pere s’aixeca (és a dir, recupera la dignitat) i es posa a servir (és a dir, se sent útil i estimada pels altres). I és que l’autoritat de Jesús no era d’aquelles que enlluernaven fins a anorrear els altres, sinó que era d’aquelles que fan emergir tot el bo i millor que nia en l’interior de la persona humana. L’autoritat de Jesús tenia, en definitiva, l’alè de la paraula creadora de Déu a l’inici dels temps: «I Déu digué…, i fou fet». I Déu, tot creant-nos, fa que nosaltres esdevinguem col·laboradors de la seva obra creadora.
Josep Giménez sj