Mateu 9:1-8 BCI
1Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble.
2Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats. 3Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» 4Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? 5Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? 6Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: —Aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. 7Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. 8La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 9:1-8 BCI
Inspiració - 2024-07-04 Pregària diària
Abans que res, us recomano que llegiu el mateix text tal com Marc el narra (Mc 2, 1-12), molt més detallista, gairebé fílmic, sense perdre detalls de la situació tensa que s’ha creat en aquell petit indret, atapeït de gent, de vida i de segones intencions… Evidentment el centre d’atenció és Jesús. Tots els ulls estan fits en ell; ja sigui perquè esperen que actuï; ja sigui perquè diu paraules que sonen a blasfèmia; ja sigui perquè el poble que l’envolta no sap com acabarà aquella situació; ja sigui perquè es fan silencis carregats d’incertesa. I tot comença per la bona fe i l’esperit solidari dels amics del paralític. Un detall que posa en dinamisme tota la vida alliberadora de Jesús. És preciós el detall que consignen els evangelistes: “Jesús, veient la fe d’aquella gent”.
Jesús guareix tota la persona, en la seva dimensió física i espiritual com un senyal que, molt sovint una és conseqüència de l’altra. I que tan reals són les crosses que hem de portar per seguir caminant malgrat l’edat, les xacres, les petites artrosis de tota mena, com els nostres esclavatges espirituals. Recordo una frase que em van dir fa molt temps: “Perquè un ocell no pugui volar, no cal que el carreguis amb una cadena; n’hi ha prou amb un cordill subtil.” Doncs, això…