Mateu 9:1-8 BCI

1Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble.

2Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats. 3Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» 4Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? 5Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? 6Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: —Aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. 7Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. 8La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.


Reflexió on Mateu 9:1-8 BCI

Inspiració - 2026-07-02 Pregària diària

La vida ens ofereix la trobada amb Jesús, per, amb humilitat, presentar-li les nostres paràlisis —malaltia, envelliment— però de forma primordial del cor —sequedat, duresa, foscor—. No sempre les fem visibles, però les reconeixem com a por, mandra, egoisme, indiferència, discriminació, rebuig…, les hem anat incorporant dia a dia fins a sentir-nos-hi atrapats.

La crida de Jesús ens arriba, enmig del brogit exterior, a través de tantes persones que desitgen la nostra guarició i s’ofereixen a transportar-nos en la llitera i deixar-nos davant d’ell per rebre la seva mirada —personal, transparent, càlida i dignificant—.

Jesús ens posa la mà a l’espatlla, adolorida, i amorosament ens diu: «Els pecats, les limitacions, la vulnerabilitat, la duresa de cor, et són perdonats. Aixeca’t i camina».

Vol que deixem de jeure i travessem a l’altra riba, un lloc desconegut, una altra casa, però on ell ens espera i des d’on ens encoratja a treballar pel Regne. Agafeu la llitera i empreu-la en servei i bé dels altres que, com vosaltres, tenen certes dificultats en la vida. Seguiu l’exemple del bon samarità —estigueu atents als vorals dels camins, atureu-vos i guariu qui ho necessita, doneu l’amor que heu rebut i glorifiqueu el Pare.

Mercè Almirall