Mateu 9:18-26 BCI
18Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: —La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà. 19Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles. 20Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, 21perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» 22Jesús es girà i, en veure-la, digué: —Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment. 23Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, 24va dir: —Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús. 25Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. 26I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 9:18-26 BCI
Inspiració - 2026-07-06 Pregària diària
En aquest fragment de l’evangeli es creuen dos camins de dolor: el d’un pare que acaba de perdre la seva filla i el d’una dona que fa anys que viu marcada per la malaltia. Tots dos arriben a Jesús amb una fe senzilla, gairebé desesperada, però confiada. No tenen solucions ni garanties; només la certesa que, si s’acosten a ell, alguna cosa nova pot succeir.
La dona no s’atreveix ni tan sols a parlar. Pensa que n’hi haurà prou de tocar el mantell de Jesús. I Jesús, lluny de considerar-la una intrusa, es gira, la mira i li diu: «Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat». El Senyor no únicament guareix el seu cos; també li retorna la dignitat, l’alegria i el lloc que havia perdut entre els altres.
Quan arriba a casa de la nena morta, Jesús també desafia tota desesperança. Allà on tothom veu un final, ell hi veu una possibilitat de vida. Pren la noia de la mà i la fa aixecar.
També nosaltres coneixem situacions que semblen sense sortida: ferides antigues, pèrdues, desencís, cansament interior. Aquest evangeli ens convida a acostar-nos a Jesús amb confiança. Potser no sempre actuarà com nosaltres esperem, però la seva presència té poder per a aixecar allò que en nosaltres sembla adormit o mort. La fe és, abans que res, posar la nostra vida a les seves mans i deixar que ell ens condueixi cap a la vida.