Mateu 9:18-26 BCI
18Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: —La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà. 19Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles. 20Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, 21perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» 22Jesús es girà i, en veure-la, digué: —Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment. 23Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, 24va dir: —Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús. 25Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. 26I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 9:18-26 BCI
Inspiració - 2025-07-07 Pregària diària
Conec moltes persones a les quals els miracles que fa Jesús, més que ajudar-les en la seva fe, els suposa una seriosa pedra d’ensopec. En la nostra cultura racionalista i científica, els miracles es converteixen en un problema. Mateu, en canvi, escriu en una cultura diferent, i per a ell els miracles van ser miracles i una prova clara de la divinitat de Jesús.
Podem quedar-nos aquí, estancats en discussions estèrils, que no ens portaran enlloc, o podem veure què hi ha en el relat de l’actuació i les paraules de Jesús, que continuï movent els deixebles del segle XXI.
Per a mi la clau està en aquesta frase: “Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat”. No parla només de curació, sinó de salvació, i això és molt més profund i ampli que una simple curació. Jesús cura la malalta, però el que d’ella es destaca és sobretot la seva fe, és aquesta la que l’ha salvat, i això és vàlid per a malalts del cos, però també per a altres malalts, o per aquells que, tot i viure infeliços, no se’n senten, de malalts.
Com està la nostra fe? L’home que es prosterna davant de Jesús i la dona que el toca per darrere ens marquen el camí. Només a través de Jesús podrem recuperar la salvació.
Santi Torres