Mateu 9:32-37 BCI
32Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. 33Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: —No s’havia vist mai res de semblant a Israel. 34Però els fariseus deien: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
35Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. 36En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. 37Llavors diu als seus deixebles: —La collita és abundant, però els segadors són pocs.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 9:32-37 BCI
Inspiració - 2026-07-07 Pregària diària
Jesús recorre pobles i viles. No viu tancat en ell mateix ni espera que la gent vingui a buscar-lo. Camina, escolta, guareix, anuncia la Bona Nova. El seu cor està atent al sofriment de les persones.
L’evangelista ens diu que, en veure les multituds, Jesús «se’n compadí». No mira la gent des de lluny ni amb indiferència. La seva mirada és plena de tendresa. Veu persones cansades, desorientades, ferides per la vida, «com ovelles sense pastor». Aquesta compassió és una finestra oberta al cor mateix de Déu.
També nosaltres podem sentir-nos, de vegades, cansats o perduts. Potser ens sembla que ningú no comprèn les nostres lluites interiors. Aquest evangeli ens recorda que Jesús ens mira amb amor i coneix el que portem al cor. No ens jutja; ens acompanya.
Després convida els deixebles a pregar perquè no faltin treballadors per a la seva collita. La missió neix sempre de la pregària i de la compassió. Demanem al Senyor que ens doni una mirada semblant a la seva: capaç de veure les necessitats dels altres, de compartir els seus sofriments i de portar-los una paraula d’esperança. Que el seu cor compassiu vagi transformant, a poc a poc, el nostre.