Mateu 9:32-37 BCI
32Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. 33Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: —No s’havia vist mai res de semblant a Israel. 34Però els fariseus deien: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
35Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. 36En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. 37Llavors diu als seus deixebles: —La collita és abundant, però els segadors són pocs.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 9:32-37 BCI
Inspiració - 2025-07-08 Pregària diària
Persones sense vida, sense llum, sense paraula, encorbades sobre elles mateixes…, aquestes són les persones que atansant-se a Jesús troben, com dèiem ahir, la salvació.
Els fariseus atribueixen el seu poder sobre els dimonis a un poder que ve del mateix mal. És una absurditat. El mal no es combat mai a si mateix, però en aquell context tot s’hi valia per a desacreditar Jesús.
D’on surt la seva força, doncs, una força que els fariseus ni tan sols poden pressentir? De la compassió. El Regne de Déu és tan senzill com això: bona notícia per als qui han perdut el nord i van pel món abatuts i malmenats.
Només qui experimenta en la pròpia pell aquesta compassió, pot entendre que seguir Jesús no és altra cosa que combatre el mal amb el bé de la compassió (i si no, recordeu el bon samarità, el bon pare del fill pròdig, el bon pastor…).
Santi Torres