“Aquest és Jesús, el rei dels jueus”.

A les tres de la tarda hi va haver foscor i un gran terratrèmol. Era com si els mateixos fonaments de l’infern tremolessin, però el poder de l’amor de Crist era invicte i inextinguible. L’alegria de la Pasqua encara havia d’arribar, però la victòria s’estava començant a guanyar el Divendres Sant. En la comunió dels sofriments de Crist per nosaltres rau la nostra salvació, i per això pensem profundament en les Paraules extretes d’ell en les hores del seu patiment. Si traiem els ulls de la creu estem perduts; si no aconseguim contemplar la magnitud de l’ofrena gratuïta de la seva vida, aleshores mai serem atrets a la creu amb ell, i passarem la nostra vida en activitats menors. Tota la nostra fe està determinada pels esdeveniments d’aquest dia; tota la resta contribueix a la nostra salvació, però la creu de Jesús es troba al seu cor. El fet que Jesús es va aferrar fins al final i no va decidir baixar de la creu és el motiu pel qual els cristians viuen la vida de la manera que ho fan i veneren el símbol de la creu com el recordatori més potent i central de la seva fe. És el motiu pel qual milions de cristians es reuneixen al peu de la creu el Divendres Sant.

Extret de les set paraules de Crist de la creu de John Mann (Introducció)