Déu és el nostre desig més profund

Per a l’Església, Maria és un model de fe, de caritat i de deixeble. En el Magnificat hi ha una quarta qualitat que sustenta cadascuna de les altres. Maria és vista com un model de desig: ens ajuda a reconèixer què és el que volem.
El Magnificat comença: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,46-47). Observem que la Maria no diu que sigui feliç. La felicitat pot ser una satisfacció que trobem durant un moment de la vida, mentre que l’alegria té una qualitat inquieta, un anhel. Hi ha una expectativa del que busquem, una expectació dolorosa i meravellosa. És una mica com l’experiència dels infants la nit de Nadal, esperant a veure què ens portarà el Pare Noel. Puc recordar aquesta experiència d’anticipació amb molta més intensitat que qualsevol regal que hagi obert mai.

Imagino que Maria estava explicant a l’Elisabet una experiència de Nit de Nadal molt més intensa i plena que la dels nens esperant els regals. Això és perquè anhela allò que porta al ventre: Déu. Agraeix la seva missió de fer néixer el Salvador. Ara desitja sempre allò que el seu Fill i Déu nostre Pare desitgen en la seva vida, i per ella per la vida del poble de Déu.

Cada vegada que arribem a una fita o posem a les nostres mans alguna cosa que hem buscat durant un temps, el resplendor de la satisfacció no dura gaire. Sempre ve una altra cosa per seduir-nos. El motiu pel qual això passa és que no només volem coses boniques, volem la bellesa en sí mateixa; no volem aquesta o aquella cosa bona, volem la bondat en sí mateixa. En resum, volem Déu. Déu és el nostre desig més profund.

Eamonn Walls SJ, The Sacred Heart Messenger, maig 2023