El consol de saber que Déu és a prop

Vaig conèixer un home que va lluitar contra el càncer fins al final. Va prendre tota mena de cures possibles. A tots ens havien dit que no funcionaria. En conec un altre que es va obrir a tot i que ni tan sols faria quimio. Són diferents enfocaments del patiment. Un va lluitar i l’altre va acceptar. Els vaig admirar tots dos.

Molta gent va a l’hospital preguntant-se sobre la seva malaltia i li preocupa que la mort estigui a prop. Això forma part de la vida. Pel que fa a Jesús: és un moment espantós, confús i, de vegades, ens apropa més a la fe. Podem transformar el nostre dolor en patiment i trobar-hi grans gràcies. Hi ha el repte de trobar-hi una nova vida. El dolor es converteix en patiment. Jesús no vol el calze del jardí, però permet que esdevingui plenament part d’ell mateix perquè la seva força interior sigui gran! No és un enfocament simplista, sinó que vol dir acceptar la foscor en la vida.

Jesús va trobar en la seva passió que Déu Pare és a prop. Aquest pot ser el nostre camí i ho podem trobar ajudant-nos els uns als altres. Podem ajudar les persones en moments de patiment, escoltant, estant presents. Això ho trobem en el nostre cor, no en els llibres. Ens trobem que podem créixer a través del sofriment i un bon dia ens adonem que la pau envaeix l’ànima o que hi ha una llum brillant en la foscor.

Extret de Gospel Reflections for Sundays of Year B de Donal Neary SJ