El regal més gran

Silvano Fausti SJ va escriure una versió del conte de Nadal que és popular a les escoles de primària italianes. Caleb era el més pobre dels pastors que hi havia prop de Betlem en aquella nit santa: només tenia dues ovelles. Quan l’àngel es va aparèixer als pastors i els va dir que anessin a la ciutat per trobar el seu Salvador en un pessebre dins d’una cova, ràpidament van recollir alguns regals, el que tenien a mà. Un va portar un pollastre, un altre, un pa acabat de fer i un altre, una cistella de fruita. Caleb els va seguir, però com que era tan pobre, no tenia cap regal per a portar.

Quan els pastors van arribar a la cova van entrar a dins, cadascú portant el seu regal, i es van agenollar davant de Jesús. Aviat van arribar altres persones, cadascuna amb algun regal per a honrar el nen sagrat. En Caleb es va quedar una mica lluny, massa avergonyit per a acostar-se al nen amb les mans buides.

Maria i Josep es van sentir aclaparats pels seus visitants. Els va costar gestionar la multitud i tots aquells regals útils, sobretot perquè Maria també aguantava Jesús. En adonar-se que Caleb era lluny, amb les mans buides i l’expressió trista, li va demanar que s’acostés, i després li va col·locar el nadó als braços mentre arreglava els regals. Les mans de Caleb ja no eren buides. De fet, tenien el regal més gran de tots.

Encara que tinguem poc o no tinguem res a oferir al Senyor aquest Nadal, aquesta pobresa, en si mateixa, pot ser un do suficient per a acollir el Fill de Déu.

Extret de The Sacred Heart Messenger, desembre de 2023