El Senyor ve a aquells que el busquen amb pregària

Crida l’atenció que les vídues tendeixin a tenir un perfil molt positiu en els evangelis. En una de les paràboles que va explicar Jesús, una vídua acut constantment a un jutge corrupte per obtenir la justícia a la qual té dret, fins que finalment aconsegueix que ell la prengui seriosament. Jesús va explicar aquesta paràbola com un encoratjament per a nosaltres a continuar pregant sempre i a no desanimar-nos. En una altra ocasió, mentre Jesús era al temple de Jerusalem, va veure una vídua que posava dues monedes de coure, tot el que tenia per a viure, al tresor del temple. Jesús crida l’atenció dels seus deixebles cap a ella com a model de lliurament complet a Déu. En un dels evangelis, trobem una vídua anomenada Anna que mai no sortia del Temple, servint Déu nit i dia amb dejuni i oració.

Les vídues eren vulnerables en temps de Jesús. Si no tenien fills, eren especialment vulnerables. Potser va ser la seva situació molt vulnerable la que les va portar a confiar en Déu. Si no tenien ningú en qui confiar, podien confiar en Déu. Pel fet d’estar una mica soles al món, hi havia un espai en la seva vida que era ple de Déu.

Anna estava en constant comunió de pregària amb Déu. Era convenient que passés just en el moment que Maria i Josep portaven el seu fill al temple i Simeó anunciava qui esdevindria aquest nen. Més tard, Jesús ja adult diria: “Demaneu i us serà donat; busqueu i trobareu”. Anna era algú que buscava el Senyor en pregària, i un dia va trobar aquell que buscava. Havent-lo trobat, el va compartir amb els altres. Va parlar del nen a tots els que esperaven l’alliberament de Jerusalem. Tenim molt a aprendre d’aquesta vídua. Ens recorda que el Senyor ve a aquells que el busquen en pregària, i ens anima a compartir amb els altres el Senyor que ha vingut a nosaltres.

Martin Hogan, The Word of God is Living and Active