Estima el teu enemic

“Estima el teu enemic” és fàcil per a algunes persones. Hi ha qui no pot viure sense un enemic. Aprenen a alimentar-se de la negativitat. Poden fer que els altres semblin éssers humans horribles que manquen de la bondat bàsica. Aquesta creació sovint és un producte de la seva imaginació, però necessària per a mantenir el seu propi sentit distorsionat d’autoestima i el seu impuls. Els encanta la presència d’un enemic, perquè, sense ell, haurien de considerar el seu propi cor i la seva pròpia ànima, i això és massa difícil per a ells. Un enemic justifica una visió del món que distreu del benestar personal.
Jesús va patir sota les ordres d’aquesta gent. Va ser convertit en enemic del poble per afavorir els que tenien el poder. Que puguem estar protegits d’aquesta gent i del mal que fan. El cor és un espai massa tendre per a malgastar-lo en aquesta negativitat.
«Jesús va dir: “Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan”. I es van repartir a sorts els seus vestits» (Lluc 23:34).

Alan Hilliard, Dipping into Lent