Foscor i llum

Senyor, la consciència del teu amor es pot escapar del meu cor tan fàcilment… Sempre que hi ha un desastre, començo a dubtar-ne. La meva petita ment comença a girar i pregunto: «Com em pots fer això?» o «Com pots deixar que això passi a algú altre?». El costat fosc de les coses pot eclipsar la llum tan ràpidament. Dic –disculpa’m per això!–: «On dimonis has anat?». Els meus dimonis tenen llavors un dia de camp.

Permet que em fixi en la teva manera de fer les coses. Al principi, ens dius, la foscor s’estenia sobre la faç de la terra i llavors, en la primera de les teves obres, vas crear la llum. Per què vas deixar que la foscor tingués el seu lloc; per què no la vas esborrar? Però la llum i la foscor tenen el seu lloc en el teu esquema de coses. Això m’ajuda! Em sorprèn menys la foscor que hi ha al voltant i em centra en el fet que la llum tornarà. No hauria d’esperar un món sense una mica de foscor. Com que vens al món com a llum divina, la foscor retrocedeix i no la pot eclipsar. Hauria de centrar-me en tu com a llum, mantenint la foscor a ratlla, tractant amb recursos el sofriment i el mal. En un altre món, la llum perpètua ens il·luminarà a tots, però de moment ajuda’m a viure jo mateix a la llum i a lluitar contra la foscor com tu. Al cap i a la fi soc infinitament estimat i necessites que sigui “la llum del món”. Puc creure que la resistència pacient il·lumina allò que és fosc des de dins. Així va ser al Calvari i també pot ser en la meva vida.

Extret de I Am Infinitely Loved per Brian Grogan SJ