La fe es manifesta de maneres diferents

Llegint un text sobre el judici final, una dona de vuitanta anys es preguntava: «Si Déu ja m’ha perdonat, per què hi ha un judici?» Entenia la seva pregunta. Prenent-me una llibertat teològica, li vaig dir que el judici després de la mort era perquè Déu ens digués un altre cop a cadascun de nosaltres que estem perdonats, i per recordar-nos el bé que havíem fet i intentat fer. Ella va respondre: «Consolador per als batejats que s’han apartat». Potser no pensava en ella mateixa, sinó en els seus fills, la majoria dels quals no anaven a l’església? Jo crec que sí. Sovint les preguntes religioses de la gent amaguen una preocupació que tenen pels altres.

Molts pares i avis es preocupen per la manca de fe dels seus fills i nets. És una tristesa profunda per a una generació que va fer tot el possible per transmetre la fe i la pràctica. Alguns consells de saviesa poden ajudar: «Deixa que Déu se n’ocupi, ell els estima encara més que tu»; «Cadascú troba el seu camí cap a Déu i cap a la vida»; «La seva fe arribarà al seu temps». És un consol pensar que molt de bé –la bondat, l’amor pels pobres, la pregària, la cura i la compassió– es transmet pels pares, encara que la fe d’una generació més jove es pugui expressar de manera diferent.

Maria i Josep es van preguntar què li havia agafat a Jesús per escapar-se i deixar-los preocupats i angoixats. La seva resposta («He d’ocupar-me de les coses del meu Pare»), també és rellevant per a nosaltres. Molta gent s’ocupa de les coses del Pare de maneres diferents de com ho faig jo, o com ho fa un pare. L’important és que, d’alguna manera, en algun lloc, intentant viure una vida bona, ens ocupem també nosaltres «de les coses del nostre Pare»!

Donal Neary SJ, The Sacred Heart Messenger, gener 2021