La font de l’Amor

El febrer té molts temes, començant per santa Brígida i acabant amb la possibilitat d’un any de traspàs. Enmig de tot això, hi ha la festa de sant Valentí. Hi havia molts Valentins en l’Església primitiva. El primer Valentí, que podria ser el sant Valentí original, va morir al voltant de l’any 270 dC per haver celebrat el matrimoni dels primers cristians, una pràctica prohibida per la llei.

Quan se celebra l’amor de vegades ens preguntem què se celebra. És un moment passatger i fugaç d’èxtasi emocional? O és el dolor de la pèrdua? O estem marcant alguna cosa que és eterna, alegre i que va més enllà de les paraules?

Un punt de partida podria ser anomenar la font de l’amor: podem pensar que som la font del nostre amor. O podem preguntar-nos si l’amor ve d’un altre lloc. Si l’amor ve d’un altre lloc que el jo, aleshores no depèn de nosaltres. L’amor d’un altre lloc pot ser la meva força i sosteniment en l’acte d’estimar i ser estimat. També ens pot dir com reparar aquest amor. La fe cristiana ens ofereix la història de Jesús de Natzaret mentre ens ensenya a teixir el perdó, el sacrifici, el suport, la cura, la memòria i la sanació de la nostra història d’amor.

“Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu” (1Jn 4,7). Creient-ho, sabem que estimar no depèn de nosaltres, sinó de l’origen de tot plegat.

Extret de The Sacred Heart Messenger, Alan Hilliard, febrer 2021