La natura com a lloc sagrat

Els jardins ofereixen un espai infinit per als místics en potència! Són llocs segurs, llocs de vida, plens de bellesa. On hi ha un jardí, hi haurà aigua i éssers vius amb la seva variada bellesa. Charles Darwin, tot i ser recordat com el gran defensor de l’evolució, es veia a si mateix principalment com un observador del món natural. Va passar gran part de la vida contemplant les coses més simples, i acaba la seva gran obra, The Origin of Species, dient: “És interessant contemplar un marge frondós…”. Aquest humil marge que va estudiar és cobert de moltes plantes, amb ocells que canten, insectes que volen i cucs que s’arrosseguen per la terra humida. Això el porta a reflexionar que “aquestes formes elaboradament construïdes, tan diferents entre si i dependents les unes de les altres…, han estat totes produïdes per lleis que actuen al nostre voltant”.

Així, doncs, troba el teu marge frondós, contempla’l i reflexiona sobre la seva llarga història i sobre el que intenta dir-te. Que aquest sigui el teu lloc sagrat on t’enamoris del món natural i del seu creador. Deixa que el tapís de la vida cobri vida sota la teva mirada. Potser exclamaràs, com Darwin: “Ha estat per a mi un dia gloriós, com donar ulls a un cec”.
Brian Grogan SJ, Finding God in a Leaf: The Mysticism of Laudato Si’