La perspectiva més àmplia

Un amic, amb un diagnòstic terminal, va comentar que ara s’havia d’implicar en l’assumpte seriós de morir, deixar anar tot allò que encara el lligava i atendre els assumptes pendents de la seva vida i les seves relacions. Fer-se gran no és instal·lar-se amb pipa, sabatilles i balancí. Implica una feina seriosa per a la qual no estàvem preparats en anys anteriors.

La papallona ens pot ensenyar molt. Quan vola per damunt del bosc on va néixer i va experimentar la metamorfosi, mira avall els seus descendents, que encara s’arrosseguen per les branques com a erugues, sense cap idea del que vindrà. Tot és menjar i defensar-se. La papallona veu el panorama més gran. Sap que la vida d’eruga no és el final de la història. Sap que just quan et sembla que t’estàs desintegrant sense remei, pot estar a punt de sorgir alguna cosa sorprenent.

Quan pots veure el panorama més gran, tot canvia. Saps que tot passa i que l’esperit humà sobreviu. Veus la vida des d’una altra perspectiva. Estàs mirant amb les ullleres del místic. La teva capacitat de veure el panorama més gran pot ajudar els més joves a afrontar millor les lluites transitòries de la seva pròpia vida, i potser a anar més enllà.

Quan contempla l’infant Jesús, Simeó declara que ja està a punt per a marxar, perquè ha vist el compliment del somni de Déu. Com Simeó, tu has pujat la muntanya de la teva vida. Pots veure l’horitzó ampli, amb la seva bellesa i els seus perills. Has vist el poder de Déu actuar en la teva pròpia vida. I fins i tot quan t’apropes al punt de partir de tot allò que coneixes i estimes, tu, com la papallona que emergeix, estàs dret al llindar de la transformació.

Margaret Silf, The Sacred Heart Messenger , desembre 2023