Les coses no han canviat tant

Estic segur que avui Noè no aconseguiria completar la seva arca. La riuada hauria passat per sobre d’ell abans que comencés a construir-la. Hi ha tantes normes que regulen les tasques més senzilles… Hi ha muntanyes de tràmits que s’han de fer, formularis que s’han d’omplir, permisos que s’han d’obtenir i estàndards que cal assolir.

Hauria de completar una declaració d’impacte ambiental, fer saber a l’autoritat de planificació que estava creant una estructura temporal, sotmetre’s a una auditoria de seguretat i salut, fer saber a l’oficina d’hisenda d’on treu els diners per si els blanqueja i hauria d’assegurar-se que totes les organitzacions dels drets dels animals estiguin satisfetes amb l’allotjament que els proporcionarà.

El món s’ha convertit en un lloc molt complicat. Podem somiar una vida idíl·lica i senzilla on les coses es puguin fer amb facilitat i amb una camaraderia bàsica, però aquest somni és cada cop més llunyà. És com si el món s’hagués fet per a destruir la iniciativa i mantenir l’statu quo al seu lloc. Això no és nou. Estic segur que Noè va tenir problemes equivalents en el seu moment. Per descomptat, Jesús també era un líder, i va ser l’statu quo qui el va fer crucificar.

Extret de Dipping into Life: 40 Reflections for a Fragile Earth d’Alan Hilliard