L’esperança és un do de Déu

La nostra esperança prové del fet que Jesús és viu, és amb nosaltres i al nostre costat. L’àngel va dir: “No el busqueu entre els morts”. L’esperança no prové de dins nostre. És un do de Déu, per a ser pregat i acollit amb agraïment. L’esperança és poder “tallar en la foscor” i saber que no estem perduts. És cavar el jardí, segurs que les plantes de l’any que ve creixeran. És mirar els nostres fills i gaudir del futur que s’estén davant seu com un do de Déu. És assegurar-se que l’amor pugui créixer en el matrimoni i que la vida pugui continuar i desplegar-se en el nostre cor fins i tot si l’amor s’esvaeix. És l’esperança compartida per les persones que cuiden incansablement els qui estimen, per les persones que no abandonen el fill o la filla a la presó. Podem pensar en moltes més esperances a la vida.

La nostra esperança és segura gràcies a Jesús. Tenim una esperança segura perquè va ressuscitar d’entre els morts i perquè és amb nosaltres cada dia. Tenim una esperança segura gràcies al do de la fe que tenim dins, i podem dir amb alegria: “Feliços som els qui no hem vist però creiem”. El somriure del Senyor Jesús el dia de l’Ascensió ens pot fer somriure.
Donal Neary SJ, The Sacred Heart Messenger, maig 2024