Oració per a celebrar la vida dels nostres difunts

El novembre és un mes per a pregar pels nostres difunts i celebrar la seva vida. Tenim records d’aquells que ens han precedit. Tenim un tresor de bons records de familiars estimats i potser alguns records dolorosos de separació i reconciliació; records de l’escola, del barri i d’innombrables petites mostres de bondat.

En un moment de mort, podem mirar enrere i veure que moltes coses inesperades de la vida han valgut la pena i ens han portat felicitat, encara que en aquell moment fossin difícils. La nostra fe ens ajuda amb aquells records dolorosos, sigui perquè els trobem a faltar o perquè ens penedim d’alguna part de la nostra relació amb ells. Ara són amb Déu i en la plenitud de l’amor, potser amb penediment per les culpes, els pecats i les mancances. Amb Déu estarem en el nostre millor estat per a l’eternitat.

Una lectura popular en els funerals és la de “hi ha un temps per a tot” de l’Eclesiastès. El moment de la mort no és una tria nostra. No és que Déu hagués planificat el dia de la mort, sinó que el cos té el seu propi “rellotge” i només pot durar un temps. En aquell moment Déu és a prop, molt a prop, per donar-nos la benvinguda a casa.

La litúrgia del funeral recorda amb agraïment la vida d’una persona, però també afronta la pregunta: on és ara? El que podem dir és que veurem Déu cara a cara i, d’una manera misteriosa, estarem units amb tots aquells que vam conèixer i estimar a la terra.

En cada funeral cadascun de nosaltres pot endur-se alguna cosa de la persona difunta —l’ajuda, les pregàries, l’amor. Fins i tot en la tristesa, podem sortir dels ritus funeraris responent a la pregunta: “Com ha millorat aquesta persona la meva vida?”.

Donal Neary SJ, The Sacred Heart Messenger, novembre 2023