«Vés ara a Betlem»

El Nadal es descriu sovint com una època «màgica»: trobades festives, cançons i pel·lícules, l’emoció de les cares del matí de Nadal, les tradicions que portem amb nosaltres des de la infància, tot això evoca fortes emocions. Però hi ha una cosa que transcendeix tot això: la història familiar dels pastors.

Uns dos mil anys més tard, les nostres pròpies rutines diàries són desplaçades per l’arribada del Nadal i aquesta «bona notícia de gran alegria» (Lluc 2:10). Com els pastors, estem convidats a sortir del nostre dia a dia amb els seus reptes i preocupacions, i «anar ara a Betlem»; trobar el nen Jesús al pessebre amb tota la seva novetat i vulnerabilitat humana. Vivim en un món que es pot sentir cada cop més incert, fosc i aterridor. No ens podem escapar de les notícies diàries de guerra, fam, tiroteigs massius, atacs d’odi a les minories, notícies preocupants sobre el nostre clima i el nostre planeta. És important estar compromesos, però l’allau de males notícies ens pot fer sentir ansiosos pel futur i per la nostra pròpia seguretat i la dels que estimem. Aquest dia de Nadal tenim l’oportunitat, com els pastors, de sortir de la nostra rutina i visitar el pessebre de Nadal. Aquesta escena encara té el poder d’emocionar-nos i sorprendre’ns. Portem a sobre les nostres preocupacions i angoixes, i potser les podem deixar una estona, mentre, com Maria, reflexionem profundament i guardem dins nostre aquest misteri de Déu. El món encara hi serà per a tornar-hi, com van fer els pastors, amb una nova perspectiva i una esperança renovada.

Extret de The Deep End: A Journey with the Sunday Gospels in the Year of Mark de Tríona Doherty i Jane Mellett