Mateu 8:5-11 BCI
5Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió * l’anà a trobar i li suplicava: 6—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. 7Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo. 8El centurió li respon:
—Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. 9Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. 10Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. 11I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 8:5-11 BCI
Inspiració - 2025-12-01 Pregària diària
Escoltem la lectura de l’evangeli en el context de l’inici de temps d’Advent. Les dues paraules que emergeixen del text són ‘convenciment’ i ‘confiança’. En primer lloc, un centurió s’adreça a Jesús des del convenciment que sols el Mestre pot donar resposta a l’atzucac de salut del servent. Però també és una opció que expressa la confiança que Jesús ha guarit realment el servent. I el centurió se’n fia abans de poder-ho comprovar.
És, doncs, un bon aprenentatge per a cultivar dues actituds importants per a aquest temps que iniciem: el convenciment que només en Déu hi ha el camí. I la confiança que el Senyor va actuant en la vida de la humanitat. Que sapiguem, en aquest temps d’Advent, cultivar comunitats que visquin fermes en aquest convenciment que el Senyor les acompanya dia a dia en la seva vida.
Enric Puiggròs sj