Marc 7:1-13 BCI

1Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, 2i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. 3Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics 4i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.) 5Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
—Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures? 6Ell els respongué:
—Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:

» Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.

7El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans.

8»Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.

9I els deia encara:
—Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! 10En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. * I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. 11Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban, és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”), 12ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. 13Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.


Reflexió on Marc 7:1-13 BCI

Inspiració - 2026-02-10 Pregària diària

Gandhi va identificar com a xacra del nostre temps —una entre altres— la religió sense fe. Potser no era cosa, només, dels fariseus i garants de les tradicions del temps de Jesús. Potser és una constant de la humanitat. Quedar-nos a la superfície. Sense entrar a fons. Sense viure el que professem. Ni posar en joc la vida. A Jesús li pregunten “per què no fan…?” I seria interessantíssim tornar-los la pregunta: “per què ho fan, ells…?” Potser tan interessant com fer-nos-la a nosaltres. A mi mateix.

Si la força de la resposta fos: “per tradició”; “perquè està manat”; “perquè sempre ho hem fet així”; “perquè és el que toca”…, no anem bé!! Jesús ens convida a enfocar les nostres accions i decisions cap a “perquè em fa més just, més humà i més germà”; “perquè m’acosta més al Déu compassiu i benigne”; “perquè dona suport a la vida”; “perquè és el que em demana l’amor”; “perquè és on em porta l’Esperit”…

Josep Miquel Esteban sj