Sant Ignasi de Loiola
La nostra pregària diària a Espai Sagrat prové de la tradició de l’espiritualitat ignasiana. Així anomenem el camí de creixement que es deriva de l’experiència d’Ignasi de Loiola, basc del segle XV que va experimentar una conversió radical en la seva vida. Ignasi va ser el fundador de la Companyia de Jesús, els jesuïtes.
Ignatius Loyola (“Iñigo”) va néixer l’any 1491 al castell de Loiola, a Azpeitia (Guipúscoa). Era el menut d’una família de tretze germans. Ignasi formava part d’una família de la noblesa. Era un home mundà i un cavaller valent, conegut per la seva vanitat i ambició. L’oportunitat de la seva conversió es va produir mentre estava al servei del rei de Navarra, durant una batalla a Pamplona contra l’exèrcit francès. Malgrat que Pamplona no es podia defensar contra el poderós exèrcit dels francesos, Ignasi va donar l’ordre de no rendir-se. Ignasi va rebre l’impacte d’una bala de canó que li va deixar destrossades tant la cama com la vida. Va passar molts mesos convalescent al castell familiar de Loiola i durant aquest temps va experimentar una conversió radical.
En les llargues hores de convalescència, per passar l’estona, Ignasi llegia els únics llibres disponibles a la casa. Eren les vides dels sants i els Evangelis, lectures molt diferents a les que triava habitualment. Aquestes llargues hores de lectura i reflexió van donar lloc a experiències espirituals profundes. Ignasi va ser conscient de la seva reacció davant el que estava llegint. Va notar que la lectura de les vides dels Sants i dels Evangelis li provocava sentiments d’alegria i pau duradores (que va anomenar “consolació”). També es va adonar que la lectura de novel·les mundanes, que abans havia trobat agradable, l’havia satisfet durant un temps, però finalment el feia sentir buit (sentiment que va anomenar “desolació”). Sentia que tot això eren pistes de Déu, que li indicaven el desig de Déu per a ell i per a la seva vida.
Un cop recuperada la salut, Ignasi va abandonar la casa familiar de Loiola i es va dirigir cap a Manresa. També va deixar enrere la vida de cavaller. Va començar la seva vida com a pelegrí: una vida de pregària profunda, reflexió i realització d’actes senzills de bondat. Després de molts anys caminant per Europa, es va aturar onze anys a París, on va estudiar Arts i Teologia (del 1524 al 1535). Allà va fundar la Companyia de Jesús, l’any 1534 i als 46 anys va ser ordenat sacerdot. Va ser el primer superior de l’orde dels Jesuïtes. Ignasi va morir a Roma el 31 de juliol de 1556 als 64 anys.
Exercicis espirituals
Ignasi es va sintonitzar amb el desig de Déu per a la seva vida desenvolupant la seva relació amb el Diví a través de la pregària constant. Va intentar “trobar Déu en totes les coses” en la vida quotidiana. Va passar molt de temps d’oració i reflexió, i va registrar moltes de les seves idees i reflexions en un llibre. És el llibre dels Exercicis Espirituals, que s’ha convertit en un dels llibres més importants i influents sobre espiritualitat. 500 anys després, continua impactant molta gent.
Els Exercicis Espirituals ofereixen moltes formes de pregària per ajudar a desenvolupar la relació amb Déu i aconseguir una presència contemplativa a la vida. Una d’aquestes formes d’oració, que Ignasi considerava essencial, és la pregària de l’Examen. És una forma d’oració que ajuda a les persones a desenvolupar una sensibilitat per notar on és Déu en la vida quotidiana: els diversos esdeveniments, lluites, alegries, etc. Ignasi va escriure els Exercicis Espirituals quan era laic i es basen en la vida diària d’una persona corrent. Ell va notar Déu en el dia a dia i ens mostra com nosaltres també podem fer-ho i experimentar la presència de Déu en l’ordinari.