Joan 10:11-18 BCI
11»Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles. 12El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13Com que és un mercenari, tant se li’n dona de les ovelles. 14»Jo soc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. 16Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. 17»El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18Ningú no me la pren, soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 10:11-18 BCI
Inspiració - 2024-04-21 Pregària diària
Situa la paràbola en el teu quotidià: quines són les ovelles? Quin és el teu “camp de joc”? Què o qui t’ha estat confiat? Qui depèn de la teva ajuda? O com diu l’AT… “on és el teu germà”? (Gn 4,9) Planteja’t després si en aquests llocs hi transites desafectadament (i… “qui dia passa any empeny”) o, ben al contrari, t’has fet teus aquests llocs com a llocs de missió. Diuen que a la feina hi accedeixes per al teu currículum i hi surts per la teva manera de ser o caràcter. Semblantment passa al Regne de Déu: ens podem limitar a fer mèrits i afegir línies al currículum devocional però, de fet, allò que acaba comptant és la donació i estimació a les persones concretes en el dia a dia. “Elles escolten la meva veu”, “Tan de bo avui sentiu la seva veu” (Sl 94, 7-8)… Només les ovelles que tenen a Crist com a pastor estan atentes a la seva veu. Cal un re-coneixement de Jesús com a Senyor per copsar la seva crida, de la mateixa manera que feia metafòricament Sant Ignasi en la Contemplació de la Crida del Rei Temporal (EE.EE. núms 91-100). Un pastor així mereix tota la confiança. “Tinc ovelles que no són d’aquest ramat” (v16). Sovint s’ha emprat la imatge del tancat de les ovelles com metàfora de la institució eclesial. Jesús ens mena a sortir a fora, anunciar l’Evangeli en la persona de Crist. La “Nova Evangelització” demana eixir de nosaltres mateixos així com també de les nostres seguretats institucionals. Pots posar noms a aquestes ovelles?
Eloi Aran