Joan 11:3-7,17,20-27,33-45 BCI
3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
—Senyor, aquell que estimes està malalt.
4 Jesús, en sentir-ho, digué:
—Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era.
7 Després digué als deixebles:
—Tornem a Judea.
17 Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 20Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21Marta digué a Jesús: —Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. 22Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. 23Jesús li diu: —El teu germà ressuscitarà. 24Marta li respon: —Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. 25JLi diu Jesús: —Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? 27Ella li respon: —Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34 Llavors preguntà:
—On l’heu posat?
Li diuen:
—Senyor, vine i ho veuràs.
35 Jesús començà a plorar. 36 Els jueus deien:
—Mireu com l’estimava.
37 Però alguns d’ells replicaren:
—Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
38 Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.
La resurrecció de Llàtzer
39 Jesús digué:
—Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
—Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
40 Li respon Jesús:
—¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
—Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
43 Havent dit això, cridà amb tota la força:
—Llàtzer, surt a fora!
44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
—Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
45Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 11:3-7,17,20-27,33-45 BCI
Inspiració - 2026-03-22 Pregària diària
Al principi del text de la mort i la resurrecció de Llàtzer ens trobem un Jesús profundament humà, que acudeix a casa dels seus amics quan el criden perquè tenen un gran problema i necessiten urgentment el seu ajut.
L’amistat que li professen Marta i Maria fa que li tinguin una confiança sense límits: “Jo crec fermament que tu ets el Messies” (Marta): “Senyor, si haguessis estat aquí, no se m’hauria mort el germà” (Maria).
Un Jesús tan humà que fins i tot plora davant el fet de la mort del seu amic; amb un dolor que transcendeix aquella humanitat inicial i que el fa cridar boig d’amistat i d’amor: “Llàtzer, surt!”…”Deslligueu-lo i deixeu-lo anar” i es produeix el miracle diví.
Aquí ens trobem avui un Jesús àvid de VIDA; que ens salva en nom de Déu PARE.
També a nosaltres ens diu “surt” i ens allibera dels nostres patiments, de les nostres crisis, de les nostres soledats, tristeses i desesperacions, de les nostres “tombes” i tancaments.
Senyor, volem ser amics de Jesús; volem tenir la fe i la confiança de Marta i Maria. Volem que ens “deixis anar” i respondre amb fe: “FIAT”!
Pilar Sturla