Joan 12;20-33 BCI

20Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. 21Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: —Senyor, voldríem veure Jesús. 22Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. 23Ell respongué: —Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. 24En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. 25Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. 26Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

27»Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! 28Pare, glorifica el teu nom. Aleshores una veu va dir del cel estant: —Ja l’he glorificat i encara el glorificaré. 29Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D’altres replicaven: —Un àngel li ha parlat. 30Jesús els digué: —Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres. 31Ara arriba la condemna d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora. 32I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. 33Deia això indicant de quina manera havia de morir.