Joan 13:1-15 BCI
1Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. 2Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, 3Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: —Senyor, ¿tu em vols rentar els peus? 7Jesús li respon: —Ara no entens això que faig; ho entendràs després. 8Pere li diu: —No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: —Si no et rento, no tindràs part amb mi. 9Li diu Simó Pere: —Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap. 10Jesús li diu: —Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. 11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
12Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: —¿Enteneu això que us he fet? 13Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. 14Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 13:1-15 BCI
Inspiració - 2025-04-17 Pregària diària
Avui l’Església commemora el “Dia de l’Amor Fratern”. No hi ha amor més gran que el de qui dona la vida pels amics.
El Mestre als peus dels deixebles. Escena pregada, predicada, vista, meditada… Avui, Dijous Sant, em fixo especialment en la paraula que hi mancaria: “practicada”. Tan difícil és rentar els peus dels altres com deixar jo mateix, jo mateixa, rentar-me els peus. Molt s’ha escrit sobre aquesta escena que no deixa de tenir el seu punt de “pudor”, d’envaïment de la pròpia intimitat física.
Tovallola, agenollat, els peus en remull… El que desinstal·la més és el que la progressiva identificació amb Crist ens porta a aquesta acció en actiu i en passiu. I costa… Recordo en un Dijous Sant, una dona confrare amb tots els “ets i uts” del moment, va posar els peus al gibrell que jo tenia, amb les mitges posades… Deixant a part l’anècdota…, quantes proteccions interiors puc tenir per no deixar-me tocar pel Mestre.
Deixem acabar la pregària amb el que sant Ignasi proposa en els Exercicis Espirituals, en la contemplació del Lavatori dels Peus: “Va rentar els peus als deixebles, fins i tot els de Judes”. Si em sento com ell, el Senyor no em rebutja.
Josep Maria Bullich i Sarró, sj