Joan 13:16-20 BCI
16En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. 17Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! 18»No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. 19Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc. , 20En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 13:16-20 BCI
Inspiració - 2026-04-30 Pregària diària
PROVA No hi ha pitjor cec que qui no vol veure-hi ni pitjor sord que qui no vol sentir-hi… Els mestres de la Llei, vinguts de Jerusalem, per veure què feia Jesús, reaccionen –com qui diu– negant l’evidència: “aquest treu els dimonis, sí…, però ho fa pel poder del rei dels dimonis”. Davant d’aquest tancament no hi ha res a fer… La protesta de Jesús contra l’actitud dels mestres de la Llei li dona peu a parlar de faccions, divisions, lluites…, i del pecat contra l’Esperit Sant. De fet, l’Esperit representa tot al contrari de lluites, faccions i divisions. L’Esperit és comunió, mentre que el diable (dia-bolos contraposat a sym-bolon) és el qui separa i és font de desavinences. De vegades, aquestes lluites i divisions les portem al fons del nostre propi cor. Tant de bo que ens mogui l’Esperit, font de comunió, amb nosaltres mateixos, amb el germà i amb Déu! Tant de bo que ens mogui l’Esperit, que ens diu que “és Jesús qui passa”!
Josep Giménez sj