Joan 19:25-34 BCI
25Això és el que van fer els soldats.
S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.
26Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. 27Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
28Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: —Tinc set. 29Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: —Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
31Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 19:25-34 BCI
Inspiració - 2025-06-09 Pregària diària
L’home que tenia molts béns va trobar tristor en la seva riquesa. D’alguna manera, la invitació del Senyor a donar i compartir el va amenaçar greument. Jesús sap com les possessions, la riquesa i les comoditats ens poden lligar. Sap que la seva compassió compensa gran part de la debilitat humana. Oferim al Senyor en oració tot el que som i tot el que tenim, demanant ajuda per a utilitzar amb saviesa el que posseïm i viure fàcilment sense allò que ens agradaria posseir però no podem.
El nostre paper en la vida és sembrar llavors i no pas estar preocupats per produir una gran collita. La llavor que se’ns dona és la paraula de Déu, que serveix per a portar un Regne de justícia, amor i pau. Tenim una contribució a fer, encara que pugui semblar petita. Hem de començar per algun lloc, potser amb una petita iniciativa.