Joan 20:1-2,11-18 BCI
1El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. 2Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: —S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
11Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava,s’ajupí per mirar dins el sepulcre 12i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. 13Ells li diuen: —Dona, per què plores? Ella els respon: —S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat. 14Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell. 15Jesús li diu: —Dona, per què plores? Qui busques? Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: —Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré. 16Li diu Jesús: —Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: — Rabuní! —que vol dir «mestre». 17Jesús li diu: —Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.” 18Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va explicar el que ell li havia dit.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 20:1-2,11-18 BCI
Inspiració - 2025-07-22 Pregària diària
La nostra capacitat per a reconèixer Jesús moltes vegades està ennuvolada pel que sabem o el que esperem. Maria Magdalena sap què trobarà: un cadàver per a amortallar, un món que se li ha esfondrat, una esperança que ha mort i ha estat enterrada. I el que troba la descol·loca. Però tot i així continua “sabent” on és i la seva resposta és: “S’han endut el meu Senyor”. Fins i tot quan es mostra Jesús continua sense entendre la nova situació. Només quan Jesús la crida pel nom tot es revela nou: “Rabuní!”.
La reacció de Maria és córrer a explicar-ho als deixebles, que podem imaginar tan escèptics com després ho serà Tomàs respecte a ells; trobada que és la continuació del que veiem avui en l’Evangeli de Joan.
Si els primers testimonis van haver de processar tot això que els va passar per a arribar a entendre’l i viure’l, no podem esperar que els nostres contemporanis ho acceptin a la primera. Els que podem ser testimonis també hem passat el nostre procés fins a reconèixer Jesús com a mestre. El nostre repte: mostrar aquest Jesús viu, en la vida del món, en la nostra vida i com a font d’esperança. Tasca gairebé impossible, però és la principal missió de l’Església des del començament.
Manuel Hernández sj