Joan 20:1-2,11-18 BCI

¹El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. ²Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: —S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.

¹¹Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava,s’ajupí per mirar dins el sepulcre ¹²i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. ¹³Ells li diuen: —Dona, per què plores? Ella els respon: —S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat. ¹⁴Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell. ¹⁵Jesús li diu: —Dona, per què plores? Qui busques? Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: —Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré. ¹⁶Li diu Jesús: —Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: — Rabuní! —que vol dir «mestre». ¹⁷Jesús li diu: —Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.” ¹⁸Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va explicar el que ell li havia dit.

“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”