Joan 20:2-8 BCI
2Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. 3Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre,
5s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 20:2-8 BCI
Inspiració - 2025-12-27 Pregària diària
Devia ser com si el temps es parés, tot tan fosc i buit sense Jesús. Corrien, segurament amb el cor bategant, no sabent què pensar, potser espantats, volien veure i entendre. El deixeble més jove arriba primer, s’ajup i veu, però no entra… Sap esperar. I sap deixar entrar primer Pere. Delicadesa infinita.
Nosaltres els mirem, una mica de lluny, Pere i el deixeble que Jesús estimava. Ja sabem què passa, ho hem llegit tantes vegades! El llençol d’amortallar aplanat. Senyor, on ets? Senyor, on ens portes? El deixeble jove veié i cregué. Nosaltres som fills d’aquesta experiència de vida. Venim d’ells. Sense ells hauríem anat per altres camins. Hi ha un lligam tan fort, d’afecte, de reconeixement, de companyia! Som u amb ells! Amb aquells que el van estimar, que van sentir el dolor de la seva mort, que el van perdre, i després, meravellosament, van sentir la seva Presència: Jesús continuava viu. I es llançaren al món…
Hi ha una cosa tan bella, tan forta en aquest sentiment! Hi podem viure? És qüestió d’anar ben endins i trobar-se amb ells, amb Joan, amb els deixebles, experimentar que som un empelt de la seva vida. Hi ha una joia fonda, ens sentim units, a través dels segles i de tot el que s’ha fet tan malament i altres vegades tan bé… Perseverants en aquest intent de l’amor misericordiós d’aquest Crist que ens naixia fa ben poc, que seguim i estimem gràcies al testimoni de tants que l’han fet vida seva.
El cel és ple d’estrelles que ens guien… Podem obrir els ulls i ser capaços de contemplar? Ajudem-nos-hi!
M. Lluïsa Geronès Estrada