Joan 20:24-29 BCI
24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó,no era allà amb els altres deixebles. 25Ells li van dir: —Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: —Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: —Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs li va respondre: —Senyor meu i Déu meu! 29Jesús li diu: —Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 20:24-29 BCI
Inspiració - 2025-07-03 Pregària diària
Avui celebrem Sant Tomàs. Ho dic perquè la meva invitació és llegir aquest text precisament des d’aquesta condició de santedat de qui protagonitza la trobada amb Jesús. Sabem que no és l’únic cas; ni sant Pere, ni sant Pau ni cap dels sants no ho són per la seva perfecció. Ho són en tot cas per ser persones amb una recerca incessant de la veritat i la fe. Sant Tomàs necessitava veure i tocar. No en tenia prou amb els relats que li arribaven per boca d’altres. És tan humà, això! Déu actua a través dels sants per ensenyar-nos quin és el camí de la fe, i el primer pas d’aquest camí és reconèixer honestament els nostres dubtes, les nostres contradiccions, la necessitat de seguretat. Per a aspirar a ser dels qui creuen sense haver vist, hem de passar per a reconèixer la debilitat de la nostra carn. És aquest l’únic camí per a arribar a respondre amb Tomàs: “Senyor meu i Déu meu!”
Santi Torres