Joan 7:1-2,10,25-30 BCI

¹Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. ²Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles

¹⁰Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat.

²⁵Alguns de Jerusalem deien: —¿No és el qui volien matar, aquest? ²⁶Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? ²⁷Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem. ²⁸Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: —És cert que em coneixeu i sabeu d’on soc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu.²⁹Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.” ³⁰Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.

“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”