Joan 7:1-2,10,25-30 BCI
1Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. 2Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles
10Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat.
25Alguns de Jerusalem deien: —¿No és el qui volien matar, aquest? 26Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? 27Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem. 28Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: —És cert que em coneixeu i sabeu d’on soc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu.29Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.” 30Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 7:1-2,10,25-30 BCI
Inspiració - 2026-03-20 Pregària diària
Els senyals que envolten Jesús parlen d’ell com d’un personatge excepcional: els coixos caminen, els cecs hi veuen… No hi pot haver res que continuï igual després de la trobada amb Jesús. Amb tot, Jesús insisteix que no és en nom propi que fa tot això. El món rebutja aquest amor i aquesta presència de Déu en la realitat, però Jesús ens convida a deixar-nos inundar per aquesta vida.
I Jesús viu la contradicció entre el que ell proposa i viu i el que “el món” proposa, també. Podem dedicar una estona a contemplar com la tensió entorn de la persona de Jesús va augmentant. Potser no és l’hora, i això li salva (ara) la vida: però el drama que hi ha contingut al darrere es manté. Hi ha cada cop més persones que tenen tírria a Jesús. Què els ha fet?
Viure autènticament de vegades és insuportable per a la gent que ens envolta. I tu, ho fas en nom teu o de Déu?
Que Jesús ens continuï donant forces.
Enric Puiggròs sj