Joan 8:31-42 BCI
31Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: —Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus; 32coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures. 33Ells li replicaren: —Nosaltres som descendents d’Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
34Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us dic que tothom qui peca és esclau, 35i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. 36Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò. 37»Ja sé que sou descendents d’Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre. 38Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.,
39Ells insistiren: —El nostre pare és Abraham. Jesús els diu: —Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham. 40Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. 41Vosaltres només feu les obres del vostre pare. Li contesten: —Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu. 42Jesús els replicà: —Si Déu fos el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 8:31-42 BCI
Inspiració - 2025-04-09 Pregària diària
Ens és difícil de comprendre la llibertat de Jesús: acollir plenament la vida rebuda de Déu per oferir-la estimant fins a l’extrem. Molt sovint, en nosaltres, els dinamismes de l’Amor i de la benedicció queden bloquejats per la nostra petitesa, per les nostres pors…, i és que la llibertat provoca vertigen perquè, quan es decideix viure així, com Jesús, no ens podem aferrar a res…
Jesús també parla de veritat… Quina és la meva veritat? Potser no és una pregunta per a respondre de seguida, però cal fer-la amb la certesa i la confiança que, sigui quina sigui la nostra resposta, la nostra veritat és estimada per Déu perquè som fills, perquè vivim a casa seva, a la seva presència amorosa, perquè Déu no pot rebutjar res del que ja està embolcallat per la seva misericòrdia.
Que en aquest dia ens puguem recolzar en la seva paraula d’Amor i que des d’aquest Amor puguem estimar també la veritat dels nostres germans.
Patrícia Hevia Colomar rscj