Joan 8:51-59 BCI
51En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort. 52Llavors els jueus li replicaren: —Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.” 53¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens? 54Jesús respongué: —Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”.’ 55Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. 56Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia; el veié i se’n va alegrar. 57Llavors els jueus li digueren: —¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham? 58Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo soc. 59Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 8:51-59 BCI
Inspiració - 2026-03-26 Pregària diària
En l’evangeli d’avui, Jesús es vincula a la gran història que comença amb Abraham: «Abraham va exultar esperant veure el meu dia. El va veure i se’n va alegrar… Abans que naixés Abraham, jo soc!».
«En veritat, jo us dic: si algú guarda la meva paraula, no veurà mai la mort». Aquesta va ser l’aposta d’Abraham! La Fe.
El que Jesús diu no és cap fanfarronada, sinó la pura veritat, que ha de proclamar en virtut de la seva vinculació radical a Déu. Jesús no es dona glòria a si mateix. És el Pare qui “honrarà” i “glorificarà» Jesús.
Cal tenir valor i autoritat per a parlar així. A Jesús no el podem enganyar. No serveixen els nostres aires, perquè ell ens veu per dins, com realment som. I això és el que hem de canviar, no les aparences. No es tracta de fer creure res a ningú. Es tracta de viure complint la voluntat del Pare. Només el que obeeix la voluntat del Pare guarda la seva Paraula i sap que en aquesta tasca no hi ha límits.
Dona’ns, Senyor, a través del teu Esperit i els teus mediadors, el coratge i la perseverança per a viure estimant i servint els altres, començant pels més propers, però sense posar límits a ningú. Que reconeguem tots els éssers humans com els nostres germans.
Emili Reimat