Joan 9:1,6-9,13-17,34-38 BCI
1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:
—Ves a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».
Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.
8 Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven:
—Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat?
9 Uns deien:
—Sí que és ell.
Altres contestaven:
—No és pas ell: és un que s’hi assembla.
Ell digué:
—Soc jo mateix.
13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
—M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig.
16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
—Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
—Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests?
I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
—I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls?
Ell respongué:
—Que és un profeta.
34 Ells li van replicar:
—Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora.
35 Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
—Creus en el Fill de l’home?
36 Ell li va respondre:
—I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
37 Li diu Jesús:
—Ja l’has vist: és el qui et parla.
38 Ell va afirmar:
—Hi crec, Senyor.
I el va adorar.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 9:1,6-9,13-17,34-38 BCI
Inspiració - 2026-03-15 Pregària diària
Aquest evangeli formava part de les catequesis que rebien els catecúmens de l’Església primitiva abans de rebre el baptisme. El camí que fa el cec de naixement de la foscor a la llum era tot un símbol del procés baptismal.
Per a guarir el cec de naixement, Jesús es va servir del fang, un recordatori de la nostra pasta, un signe que per a entrar en la llum no hi ha res de la nostra vida que quedi exclòs, tota la nostra realitat és abraçada per aquest Amor que il·lumina la nostra vida, ja que, com diu Rumí, la ferida és el lloc per on entra la llum. Hi ha una dita que diu que l’amor és cec, però en realitat només l’Amor és capaç de veure amb transparència la realitat.
Som cridats a endinsar-nos dins la llum, som cridats a viure aquest procés que ens porta de la foscor a la llum… Hi ha parts fosques en la nostra vida, la nostra mirada, veient-hi, és cega…, té necessitat de recuperar la seva innocència, de veure-hi veritablement, no ingènuament, sinó amb esperança.
Deixem que Jesús ens toqui perquè el nostre rostre recuperi la llum que li és pròpia, deixem que ens curi per a poder veure la realitat tal com Déu la veu.
Patrícia Hevia Colomar
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/L3SM-E