Lluc 10:1-19 BCI
1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres.
13»Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. 14Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15I tu, Cafarnaüm,
¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
16»Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. * Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.
17 Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.
18 Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. 19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 10:1-19 BCI
Inspiració - 2026-02-14 Pregària diària
Quants folis ompliríem si comencéssim a fer una llista de tot allò que somiem, de tot allò que ens agradaria tenir i no podem aconseguir? Són tantes i tantes coses! Des de les més materials, fins al més sublim…
Capacitats personals, qualitats físiques…, riquesa, benestar… Sí, sí…, podem anar completant la llista, si ho aconseguim.
Segurament en algun moment, o sovint, ens hem queixat: per què jo no?
I si fem el mateix amb tot allò que tenim, tot el que valorem, que ens fa sentir a gust?
Segurament la llista serà més curta, però descobrirem tota la riquesa que, paraula a paraula, ens omple el cor i dona sentit a la vida. Tot és un regal, tot ens ha estat donat!
Té sentit queixar-nos d’allò que ens falta i no agrair tot el que tenim i ens ha estat donat?
Josefina Villà rjm