Lluc 13:18-21 BCI
18Jesús deia:
—A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé? 19És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i arribà a ser un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques.
20I digué encara:
—A què compararé el Regne de Déu? 21És com el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 13:18-21 BCI
Inspiració - 2024-10-29 Pregària diària
Enmig de les esfereïdores notícies que ens arriben dels conflictes bèl·lics de l’Orient Mitjà, els noticiaris en van donar una que, malauradament, va passar desapercebuda enmig del cúmul de notícies de caire negatiu. Era sobre uns religiosos que havien engegat un projecte d’atenció a nens petits de la zona i a les seves famílies. Semblava una cosa de no-res enmig de reunions i trobades d’alt nivell en què es prenen decisions que només poden causar més i més dolor als innocents d’aquest món. La notícia recorda el gra de mostassa de què ens parla avui l’evangeli: «El Regne de Déu és semblant a un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort…». Una realitat petita que, malgrat tot, té vocació de creixement («va créixer i es va fer un arbre») i vocació també d’aixopluc («els ocells del cel van fer niu a les seves branques»). La nostra vida cristiana, ¿no deu ser cridada a esdevenir gra de mostassa en els ambients on ens movem: encomanadissa de l’Amor que vivim i aixopluc per a gent que cerca punts de referència?
Josep Giménez sj