Lluc 13:22-30 BCI
22Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23Algú li preguntà:
—Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà: 24—Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. 25»Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: “Senyor, obre’ns.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou.” 26Llavors us posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places.” 27Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!’ 28Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. 29I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, * i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. 30Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers. *
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 13:22-30 BCI
Inspiració - 2025-10-29 Pregària diària
Aquest “algú” és inquietant i, alhora, encoratjador. No té nom. Puc ser jo, o no. Si ho soc, puc pensar: “què entenc per ‘salvació’ ”? Em puc preguntar si he entès, purament per gràcia de Déu, que el banquet compartit amb el Senyor és el banquet de l’Eucaristia. Ell mateix es fa aliment per al camí, es fa “viàtic”.
Obrar el mal? És no ser solidari amb els febles i pobres, malalts i exclosos? És repassar la “llista” dels deu manaments? Què és? Els mateixos deixebles sovint pensen que el messianisme de Jesús no pot ser real. I jo?
La porta estreta és Crist en creu. La creu és la meva història i la història passada, present i futura d’una humanitat divinitzada perquè Déu hi ha estat penjat.
Puc pregar les paraules de la Consagració en l’Eucaristia. En el banquet dels pecadors redimits per pura gratuïtat, acollits per ser els últims, alimentats perquè els més necessitats puguin rebre el consol de saber-se convidats al Banquet del Regne. Jesús “es fa” l’últim. Com reacciono davant d’aquesta opció?
Josep M. Bullich i Sarró, sj