Lluc 1:39-45 BCI
39Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, 40va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42Llavors va exclamar amb totes les forces: —Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 1:39-45 BCI
Inspiració - 2024-12-22 Pregària diària
La visita de Maria a Elisabet dona peu a l’evangelista Lluc per a connectar el Baptista amb Jesús, fins i tot abans de néixer. Totes dues seran mares i estan cridades a col·laborar en el pla de Déu. Crec que l’evangelista ens posa al davant dues coses molt importats en Maria: la fe i el servei.
La fe és sempre una experiència personal. No n’hi ha prou de creure en allò que altres ens diuen de Déu. Cadascú només creu, en definitiva, allò que de veritat creu en el fons del seu cor davant Déu, no en el que hem sentit dir a uns altres. Per a creure en Déu cal passar d’una fe passiva, infantil, heretada, a una fe més responsable i personal. Si crec en un Déu autoritari i justicier, acabaré provant de dominar i jutjar tothom. Si crec en un Déu que és amor i perdó, viuré estimant i perdonant. Fem-nos la pregunta: ¿en quin Déu crec jo: en un Déu que respon a les meves ambicions i interessos o en el Déu viu revelat en Jesús?
Maria és el millor model d’aquesta fe viva i confiada. La dona que sap escoltar Déu en el fons del seu cor i viu oberta als seus designis de salvació. La seva cosina Elisabet la lloa amb aquestes paraules memorables: «Feliç tu que has cregut!». Feliços també nosaltres si aprenem a creure. És el millor que ens pot passar a la vida. Els creients, seguint les petjades de Maria, poden ajudar a trobar un sentit a la vida, una raó per a viure que fan l’existència digna de ser viscuda i viscuda amb plenitud. Maria compleix aquesta tasca de donar sentit a la vida anant on la necessiten.
Que, com Maria, sapiguem anar a l’encontre de tota vida fràgil i necessitada.
Joan Carles Nicuesa Vilardell
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/uOsjPy